L’evolució històrica en el sistema de cotització de la Seguretat Social

Només cal fer un exercici de memòria per adonar-nos dels canvis que s’han produït amb el pas dels anys en el sistema de cotització de la Seguretat Social. Si fem un breu recordatori històric, ens trobem que, fins l’any 1995, les comunicacions que fèiem a la Tresoreria es duien a terme de forma presencial; ens desplaçàvem fins a l’oficina més propera i, emprant el temps que fos necessari, complimentàvem i gestionàvem qualsevol tràmit.

Amb el temps, però, des del mateix organisme s’adonaren que aquest sistema estava quedant obsolet, fet que propicià la implementació de les noves tecnologies, de la mà del que es coneixia llavors pel nom «Sistema Red».

Amb aquest nou sistema les tramitacions amb la Seguretat Social ja no s’havien de gestionar de forma presencial, sinó que es tramitaven a través d’Internet mitjançant una plataforma anomenada Winsuite i creada específicament per realitzar aquesta tasca. Les dades s’introduïen mitjançant el programa de nòmines de cada usuari i es transmetien a través d’aquesta aplicació informàtica; eren els propis usuaris els qui enviaven les dades de cotització -introduint-les manualment en el programa de nòmines- a l’Administració per poder fer així les cotitzacions mensuals.

Fent una valoració del funcionament d’aquest sistema, podem dir que la Tresoreria General de la Seguretat Social (TGSS) ha volgut fer un pas endavant, tornant a modificar el sistema. Així, s’ha decidit realitzar una implementació de caràcter obligatori del Sistema de Liquidació Directa. Es tracta d’una mesura motivada pel propòsit d’evitar el gran nombre de fraus que es cometen amb l’actual sistema vigent; les dades enviades pels usuaris només podien ser verificades a través d’inspeccions físiques, fet que comportava poc control al respecte.

Amb el nou Sistema de Liquidació Directa és la mateixa Seguretat Social la que fa arribar a l’usuari un esborrany de la liquidació de les cotitzacions, juntament amb totes les altres dades de les quals es disposen (treballadors, tipus de contractes, jornades de cada empleat, etc.). Així, l’únic que cal fer és confirmar que l’esborrany i les dades són correctes o, en cas contrari, modificar els valors erronis i comunicar-ho a la Tresoreria. Cal tenir present, però, que aquestes modificacions s’han d’executar dins del termini reglamentari indicat per l’Administració; si hi ha errors, la Tresoreria no deixa liquidar res -al contrari que fa uns anys-.

Aquesta implementació suposa un canvi radical en la forma de treballar amb l’Administració, canvi que es tradueix en una major càrrega de feina, alhora molt més acurada. La Tresoreria, però, disposa així d’un major control sobre els contribuents, el que els hi ajuda a reduir el frau i augmentar la recaptació.

En definitiva, passem d’un sistema que ens obligava a transmetre les dades de forma presencial i personal a un sistema que fa que rebem les dades ja processades i de forma telemàtica.

Ana Carretero

Palau Solsona – Assessorament Laboral