Sobre el règim disciplinari dels treballadors i la importància de deixar constància de les amonestacions

En el dia a dia de totes les empreses hi ha una qüestió a la qual s’acostuma a donar importància més tard del què seria necessari, i no és una altra que el règim disciplinari dels treballadors. I diem que hi pensem tard, perquè en la majoria d’ocasions valorem la presa de decisions disciplinàries contra algun treballador quan els seus incompliments i/o conductes inapropiades són reiterats, i en aquell moment l’únic que pensem és en acomiadar-lo.

Aquesta forma d’actuar, humana i molt estesa, és la menys recomanable. Sempre s’ha tendit a amonestar verbalment i/o simplement a cridar l’atenció més o menys informalment al treballador que incompleix, però sense deixar-ne cap mena de constància. Això suposa que si temps després, valorem la possibilitat d’un acomiadament disciplinari, tot recolzant-nos en la reiteració d’incompliments, les probabilitats d’èxit davant d’una possible demanda, siguin mínimes.

La jurisprudència ha establert el concepte de la Teoria Gradualista, per la qual, no només s’ha d’ajustar, tant com sigui possible, l’incompliment amb la sanció imposada, sinó que de la mateixa manera, abans de prendre la decisió més dràstica, com és l’acomiadament, és molt aconsellable haver amonestat i sancionat formalment, de forma prèvia.

La nostra recomanació, doncs, sempre serà que en el moment en què es consideri que un treballador comet alguna mena de falta, se l’amonesti i/o sancioni formalment i deixant constància, a efectes de generar un historial i deixar una constància de fets que en el futur ens poden ajudar a recolzar una decisió de més envergadura.

Des de Palau i Associats, doncs, quedem a la vostra disposició per assessorar-vos i guiar-vos en qualsevol mena de procés disciplinari, sempre atenent a les circumstàncies de cada situació i incidència.

David Ariete – Assessoria laboral – Palau Solsona