Aspectes que cal tenir en compte a l’hora de contractar un treballador de la llar

L’últim informe de l’Organització Internacional del Treball (OIT), presentat el 2016, assenyalava un increment notable del nombre de treballadors de la llar afiliats a la Seguretat Social; concretament, les dades registren que el 69,1% del total de treballadors -dones, en la majoria dels casos- ja compta amb cobertura social. Això suposa una millora de les condicions de bona part de les treballadores de la llar, sobretot si ho comparem amb les estadístiques de l’any 2011, any en què s’impulsà la reforma legislativa, quan el nombre d’afiliats amb prou feines sobrepassava el 40%. I tot i que l’afiliació a la Seguretat Social d’aquest col·lectiu s’ha elevat amb força en els últims anys, l’OIT denuncia que 3 de cada 10 treballadores domèstiques encara manca de cobertura social; de fet, mundialment, només el 10% en té.

I quines implicacions suposa tenir una assistenta de la llar contractada, tal com obliga la llei? Recordem que els treballadors de la llar han d’estar assegurats des del primer dia de feina i la llei estableix la responsabilitat de l’alta en la Seguretat Social a l’ocupador, independentment si han estat contractades a través d’una gestoria o una agència; si hi ha una inspecció de treball, de fet, es reclamarà l’alta únicament a l’ocupador.

És convenient, aleshores, que es formalitzi un contracte per escrit i que es cotitzi pel salari que se li abona a l’empleada. És la solució per a no exposar-se a possibles reclamacions de la treballadora i evitar sancions de l’administració. En cas que la persona treballi menys de 60 hores al mes, ha de cotitzar el 26,50% de la seva base de cotització. L’ingrés de la quota ho pot realitzar la treballadora, però l’ocupador ha d’assegurar-se que pot demostrar que ha abonat la seva part de la quota a la treballadora. És important perquè, si la treballadora no abona la cotització a la Seguretat Social, aquesta pot reclamar-la a l’ocupador. És recomanable, per tant, que se signi una nòmina al moment que cobra el seu salari; a Internet es pot trobar algun model.

El dia que es decideixi prescindir dels seus serveis es pot procedir al seu cessament per desistiment, sense especificar cap causa concreta. No obstant això, s’ha de comunicar per escrit i amb un marge d’entre 7 o 20 dies, depenent de la data del contracte. Mentrestant, continuarà treballant i cobrant el mateix, però tindrà dret a reduir la seva jornada setmanal per buscar un nou treball. Finalment, haurà de rebre el pagament d’una indemnització de 7 o 12 dies -depenent de la data del contracte- per any treballat amb un màxim de sis mensualitats.

També es pot acomiadar a l’empleada de la llar amb efectes immediats per motius disciplinaris sense pagar indemnització. Igualment, s’ha de comunicar per escrit i detallant la causa en la carta acomiadament. En qualsevol dels casos anteriorment esmentats, la treballadora pot interposar una demanda judicial per acomiadament improcedent. Si el judici dictés a favor seu, rebria una indemnització de 20 dies per any treballat amb un màxim de dotze mesos.

A Palau i Associats oferim el millor assessorament fiscal i laboral per solucionar tots els dubtes de les implicacions legals que suposa contractar una treballadora de la llar. Contacta’ns i t’acompanyarem a cada pas.