El Tribunal Constitucional anul·la per unanimitat l’amnistia fiscal

Tot i que la sentència amb prou feines té efectes pràctics, la decisió unànime presa pel Tribunal Constitucional aquest dijous en relació a la polèmica amnistia fiscal aprovada pel Govern del PP l’any 2012 suposa una de les majors estirades d’orelles a l’Executiu de Rajoy en general i al ministre d’Hisenda en particular, Cristóbal Montoro, de qui l’oposició ja ha demanat la dimissió.

Des que el passat 30 de març de 2012 els populars aprovessin l’amnistia fiscal mitjançant el Reial decret Llei 12/2012, la mesura no ha abandonat mai el focus de la polèmica; molts veien aquesta regularització de la situació tributària, batejada eufemísticament com a “declaració tributària especial”, com un indult fiscal que oferia l’oportunitat de blanquejar ingressos ocults només a canvi d’un 10% de l’import, sense sancions, interessos, ni recàrrecs.

S’ha anat posant en dubte l’eficàcia i la moralitat del decret-llei des que s’aprovés fa ja més de 5 anys, però no ha estat fins a aquesta setmana que el Tribunal Constitucional, amb la seva sentència, ha donat la raó a les moltes veus que acusaven l’Executiu de l’actual President d'”adoptar mesures que, en lloc de servir a la lluita contra el frau fiscal, s’aprofiten del mateix sota pretext de l’obtenció d’uns ingressos que es consideren imprescindibles davant un escenari greu de crisi econòmica“.

La mesura va ser aprovada al seu moment amb el propòsit de reduir el dèficit gràcies a la recaptació de més de 2.500 milions d’euros -xifra que es va estimar en aquest moment que es podria confiscar-, la qual cosa suposava alhora l’afloració de 25.000 milions d’euros de diner negre i d’altres béns no declarats. El resultat, però, és que l’Agència Tributària només ha recaptat 1.200 milions, procedents de 31.500 declaracions, o sigui menys de la meitat del previst.

Tal va ser el poc èxit del procés que, mesos després, Hisenda va suavitzar encara més l’amnistia, permetent que el gravamen només s’apliqués sobre els rendiments dels exercicis no prescrits; parlem que els evasores, en resum, acabessin blanquejant els seus diners amb prou feines pagant un 3%. Cal recordar que en els inicis l’Agència Tributària exigia el pagament d’un 10% als qui volguessin regularitzar els seus capitals ocults.

I encara que la decisió del TC, presa arran d’un recurs presentat pel PSOE, no té efectes pràctics evidents, doncs avala les declaracions que van servir perquè els evasors posessin en ordre la seva situació fiscal, sí que té una càrrega de profunditat en assenyalar que l’indult als invasors que suposava l’amnistia legitimava el frau fiscal.

Via i més informació | El País / 20 minutos