Requisits per accedir a la pensió d’incapacitat permanent total qualificada al RETA

Analitzem la sentència del Tribunal Suprem del 15/7/2015  (ROJ: STS 3962:2015) per la qual s’estableix que per tenir dret a l’increment del 20% de la pensió d’Incapacitat Permanent Total (IPT) no és suficient amb el fet de complir l’edat de 55 anys, ni amb no exercir activitat retribuïda per compte aliè o per compte propi, sinó que a més, és imprescindible que no s’ostenti la titularitat real d’un establiment mercantil. No és suficient acreditar la baixa en el RETA (Règim Especial de Treballadors Autònoms) no la baixa a l’IAE (Impost Activitats Econòmiques) als efectes d’acreditar l’existència d’aquest requisit.

La sentència fa referència a una treballadora afiliada al RETA a qui se li reconeix una incapacitat permanent total (IPT) però sense dret a percebre l’increment del 20% que estableix la legislació vigent i que aquesta va sol·licitar. S’explica que no queda acreditat que no s’ostenta la titularitat de l’establiment mercantil que regentava amb anterioritat. Tal pretensió és igualment refusada en suplicació a l’entendre’s que subsisteix la falta d’acreditació de la cessació efectiva en la titularitat de l’establiment mercantil, no podent tenir-se per demostrada la mateixa a través de la dada de baixa de l’IAE.

Pel Tribunal Superior la doctrina correcta és la de la sentència recorreguda, un cop centrada la qüestió controvertida en determinar si la treballadora, a la que se li ha reconegut una IPT per la professió habitual del RETA, amb dret a pensió corresponent, té o  no dret a l’increment del 20% sobre l’esmentada pensió. El fonament es basa en les següents consideracions:

1. No es considera suficient ni la baixa en el RETA ni la baixa en l’IAE als efectes d’acreditar la concurrència del requeriment ni d’ostentar la titularitat d’un establiment mercantil o industrial ni d’una explotació agrària o maritimopesquera com propietari, arrendatari, usufructuari o qualsevol concepte homòleg.
2.  Han de concórrer conjuntament els tres requeriments que el precepte legal exigeix (D 2530/1970 art. 38.1), pel que no és suficient amb el compliment de l’edat de 55 anys, ni tan sols amb el de no exercir activitat retribuïda per compte aliè o per compte propi; sinó que és necessari, a més, que no ostenti la titularitat real d’un establiment mercantil.
3. Si es manté la titularitat de l’establiment mercantil a pesar d’encomanar la gestió i direcció a una tercera persona, també en aquest cas es veuria privat de la possibilitat de percebre l’increment addicional del 20%, que ha d’entendre’s en suspens mentre mantingui la titularitat del negoci i que podria ulteriorment reclamar-se quan s’acrediti la pèrdua efectiva de l’esmentada titularitat.

Olga Rodríguez – Departament Laboral